Blog

L’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) és un projecte de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) encarregat de recopilar, ordenar i analitzar informació rellevant per la gestió i desenvolupament sostenible de Menorca.

Parlem amb David Carreras, director de l’OBSAM.


Quina és la teva trajectòria a l’OBSAM?

Actualment duc 6 anys com a director de l’OBSAM i abans havia estat cap de projectes i tècnic-investigador. De manera que, d’una forma o altra, he estat vinculat a l’OBSAM des dels seus inicis al setembre de 1999. No obstant, l’observatori es va anar gestant des de la mateixa declaració de Reserva de Biosfera a l’octubre de 1993. Des del principi, l’IME havia de ser l’encarregat de desenvolupar la funció logística de la reserva de biosfera. És a dir, les funcions de seguiment i assessorament científic.

Popularment tenim més coneixements dels hàbitats terrestres que dels marins. Podem reconèixer un encinar, una cova o una pineda fàcilment. Quina informació tenim dels hàbitats marins a nivell científic?

Parlant clar, crec que només les persones que alguna vegada han fet submarinisme o s’han posat unes ulleres de busseig són conscients de l’existència de tot un paisatge submarí i de la varietat d’ambients que el componen. Per tant, és també treball dels científics explicar tota la diversitat d’hàbitats dels fons marins, la complexitat estructural que tenen i les pressions i amenaces que sofreixen. Actualment gràcies a les sondes multifeix, robots submarins, càmeres d’alta resolució i altres noves tecnologies, podem “dibuixar en 3D” i mostrar al gran públic l’aspecte que té el fons marí com si estiguessin volant amb una avioneta.

Per què necessitem una cartografia d’hàbitats marins i costaners de les Illes Balears?

Avui dia a ningú se li ocorreria iniciar qualsevol actuació territorial a gran escala al medi terrestre sense disposar com a mínim d’un mapa topogràfic i d’un mapa d’usos del sòl. En el medi marí hauria d’ocórrer el mateix. No podem posar en pràctica la nova política de pesca o fer una actuació sobre fons marins sense disposar almenys d’un mapa batimètric i d’una cartografia d’hàbitats marins. A quins hàbitats marins afecta el cable elèctric submarí que connecta Mallorca i Menorca? És el seu traçat idoni? On es pot fondejar sense alterar les prades de posidònia? Aquestes són algunes de les preguntes que podem respondre amb una bona cartografia d’hàbitats marins. A més, amb una cartografia digital i mitjançant eines pròpies de sistemes d’informació geogràfica (SIG) podrem quantificar les dimensions d’aquests hàbitats, comparar la seva evolució al llarg del temps, estudiar la seva distribució i relacionar-la amb altres variables.

Del 2016 al 2018 l’OBSAM va executar el projecte de Compilació de capes i comunitats bentòniques dels fons marins de Menorca. El projecte de Marilles té el mateix esperit però vol recopilar la cartografia de les altres illes. Quin ha estat l’experiència del projecte de Menorca? S’està treballant amb les mateixes metodologies que es van usar a Menorca?

En aquest sentit, Menorca i les Pitiüses parteixen amb avantatge, ja que compten amb una major zona prospectada gràcies a l’estudi Ecocartogràfic del Ministeri de Medi Ambient. Una altra gran font d’informació és el recentment finalitzat projecte INDEMARES de la Fundació Biodiversitat. Tot això sense oblidar les cartografies de l’equip del Dr. Ballesteros del CSIC de Blanes que són les més acurades. Per tant, el nostre treball consisteix bàsicament a posar tota aquesta informació sota un mateix sistema de coordenades; una llegenda de classificació única i estandarditzada; i mirar de corregir algunes desviacions i buits d’informació existents. Així és com s’ha treballat a Menorca i ara volem fer-ho igual en la resta d’illes.

En què consisteix el dia a dia del treball de recopilació de cartografia?

El primer pas sempre és aconseguir les diferents bases cartogràfiques. Pot semblar fàcil, però no sempre és senzill obtenir les dades, a pesar que s’hagin pagat amb fons públics i a pesar que l’accés a la informació ambiental estigui regulat per llei i per convenis internacionals. Una cosa que he après amb els anys és que no sempre una informació pública és accessible o descarregable. Per això des de l’OBSAM lluitem per aglutinar i donar fàcil accés a tota aquesta informació. Quan ja tens les capes cartogràfiques es tracta d’unir-les, homogeneïtzar-les i comprovar els possibles errors. La majoria dels errors detectats són detalls que es poden corregir des del mateix ordinador a través de SIG i ortofotos. No obstant, els buits d’informació i els dubtes requereixen de treball de camp per a identificar correctament els diferents hàbitats. Aquí ja es necessita una barca, equip de submarinisme, GPS, ortofotos plastificades, càmeres subaqüàtiques, etc.

En quins altres aspectes relacionats amb el mar Balear esteu treballant des de l’OBSAM?

Ara mateix tenim en marxa dos projectes de seguiment a Menorca: un de cobertura i densitat de praderes de posidònia; i un altre de censos de peixos d’espècies vulnerables a la pesca. Semblen projectes senzills, però sempre que surts al mar la logística es complica i el cost es dispara. Per aquesta raó, no seria possible tirar cap endavant aquests projectes sense crear aliances amb altres entitats. En concret per a aquests projectes col·laborem amb l’Estació d’Investigació Jaume Ferrer de l’IEO, la Fundació per a la Preservació de Menorca i l’Agència Menorca Reserva de la Biosfera. També juntament amb diversos col·lectius estem ficats en una plataforma d’acció local sobre plàstics, que pot arribar a tenir ressò internacional a través de la Xarxa Mundial d’Illes i Zones Costaneres Reserva de Biosfera. Finalment, continuem amb la nostra recopilació contínua d’informació de l’àmbit marí de Menorca, que esperem que algun dia vegi la llum en forma de llibre.

És evident que tots aquests treballs no serien possibles sense un gran equip de persones i professionals que tinc com a companys i col·laboradors. Vull esmentar a Eva, Sònia, Marina, Marta i Marc que són els de la part marina i ambiental.


Test ràpid per a enamarats:

Una lectura: El caçador d’estels, de Khaled Hosseini.
Una imatge, record o sensació que relacionis amb Balears: la visió d’un camp verd que arriba fins al mar amb la sensació del vent en la pell.
Una espècie marina: les algues del gènere Cystoseira que formen bosquets en miniatura.
Una organització o persona de referència: Agència Europea de Medi Ambient.
Una platja: Cala Mica (Menorca) i alguna altra que no diré.
Una frase que et defineixi: Per pujar una muntanya es necessita paciència i constància. M’agrada pujar muntanyes.
Optimista, realista o pessimista? Pragmàtic.

https://www.obsam.cat

@ImeObsam


Entrevistem a David Carreras, de l’OBSAM