Blog

Impacto fondeos

ANIOL ESTEBAN. És el director de la Fundació Marilles, que es dedica a realitzar accions per a la conservació de la mar Balear. Creu que no hi ha prosperitat econòmica sense conservació del medi ambient i destaca la riquesa biològica marina com a potencial de l’arxipèlag

“Conservar el medi és prosperitat”

oriol11

Aniol Esteban (Barcelona, 1975) és el director de la Fundació Marilles, dedicada a la conservació de la mar Balear. Nascuda el juliol del 2017, la fundació espera poder facilitar i canalitzar accions de col·laboració entre la societat civil i el sector privat de les Illes Balears que abordin amb eficàcia les pressions a les quals està sotmès l’entorn marí. La seva visió, missió i orientació estratègica es basen en un estudi exploratori inicial i en moltes converses, reunions i tallers cele- brats amb representants de múl- tiples sectors.

Esteban és llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona, va realitzar el mestratge en Economia Ambientat a la University College de Londres i va obtenir la diplomatura de postgrau en Cultura per la Pau i Resolució de Conflictes a la Barcelona. Té una àmplia expe- riència en la gestió de la conserva- ció del medi ambient. De fet, va ser durant deu anys el cap de medi ambient i director de programes de la New Economics Foundation de Londres, la qual treballa per una economia que tengui en compte el planeta i les persones.

Va formar part durant tres ans de la Royal Society for the Protection of Birds (RSPB) com a economista explicant els beneficis de preservar el medi natural i també ha treballat a la WWF Mediterranean Programme en captació d’ONGs a la Mediterrània, a l’Agència Sueca del Medi Ambient, a l’Institut Oceanogràfic de Lisboa, a l’Aquàrium de Barcelona i en projectes de la Unió Europea sobre recerca en biodiversitat. A més, va organitzar campaments del mar a la Costa Brava durant cinc anys.

Després de quinze anys al Regne Unit, Esteban va arribar a Mallorca el setembre del 2017 amb els seus tres fills i la seva dona Sarah, que també treballa en temes ambientals: “És una maravilla tornar al Mediterrani”. Durant el seu temps lliure, li agrada fer esport, passar temps amb la família i amics i estar a prop de la mar, ja sigui capbussant-se amb les ulleres i tub en apnea, navegar, cercar bestioles sota les roques en petites basses litorals o provar la pesca: “Sóc molt mal pescador, la pesca és molt més que agafar pei- xos”. Es descriu com un optimista de mena, apassionat pel mar, diplomàtic i obert a escoltar tots els punts de vista.

Pregunta.- Què és la Fundació Marilles?

Resposta.- La Fundació Marilles és una nova iniciativa que vol transformar Balears en un referent mundial de conservació del medi marí i costaner. Per aconseguir-ho, vol demostrar que és possible conciliar la prosperitat econòmica amb un mar i una costa en molt bon estat de salut. Contribuïm a la gran feina que s’està realitzant a Balear. Cream un fons per a la conservació del mar Balear per finançar projectes i convidam individus, fundacions i empreses a formar part d’aquest fons. També desenvolupam estratègies conjuntes per tenir el maxim impacte pel que fa al finançament de projectes i la seva implementaria. Finalment, construïm un nou relat sobre la conservació del medi mare que cigui positiu, inclusiu i centrat en solucions.

P.- Quan, per què i de la mà de qui es va crear la Fundació Marilles ?

R.- La Fundació Marilles es va crear el juliol del 2017 després de dos anys de recerca i anàlisis. Va ser impulsada per la Fundació Adessium, establerta per la família Van Vliet el 2005. Després de molts anys estiuejant a les Balears, la família va veure com el seu estimat mar Balear estava sotmès a una forta pressió i deteriorament. A més, tot i la gran quantitat de diners que hi havia a les Illes, molt poc es destinava a la conservació del medi marí. Després d’una experiència de deu anys en la filantropia amb la Fundació Adessium, la família va decidir que havia arribat l’hora de passar a l’acció i fou l’any 2015 quan Adessium va encarregar un estudi base per analitzar la situació. Un any després varen prendre la decisió d’establir la nova fundació, que es va registrar oficialment l’any passat.

P.- Quin és el vostre objectiu?

R.- Treballar amb tots els sectors de la societat balear, com pescadors, centres de recerca, administracions, sector privat, ONGs i ciutadans, per identificar solucions i intervencions que millorin l’estat dels habitats marins i costaners a les Illes Balears. Les priori- tats pels propers tres anys són millorar l’efectivitat de les àrees marines i protegides, així com de les reserves de pesca, ajudar a construir la flota de pesca més sostenible de la Mediterrània i fomentar una cultura marina i costanera a la societat balear tre- ballant amb el sector educatiu i el sector turístic.

P.- Quina és la situació del medi marí i la costa de les Illes Balears?

R.- El medi marí a les Balears és un tresor en perill. Segueix sent un dels ecosistemes marins més rics de la Mediterrània, però està sota una fortíssima pressió que cal revertir. Les principals pressions son múltiples: la pesca professional i recreativa, la contaminació, la construcció arran de mar, la pres- sió demogràfica i nàutica, el canvi climàtic i les especies invasores.

P.- Quins són els principals problemes actuals?

R.- Crec que hi ha tres temes molt calents en el debat públic balear que no es poden obviar: plàstics, posidònia i el model de turisme. Els tres tenen implicació sobre el medi marí i els tres tenen solucions. Cal crear plataformes de diàleg per actuar en les tres línies perquè tothom coincideix en que els plàstics són un problema, en que la posidònia és un hàbitat excepcional que cal protegir i en que la qualitat i l’experiencia del visitant es redueix quan es tribe en un ambient de massificació. Aquest últim tema és delicat, però és important crear un ambient on puguem parlar de la problemàtica del turisme i la massificació sense ser acusat de ser una persona que va en contra del turista.

P.-Què necessita el mar Mediterrani per reduir els nivells de contaminació?

R.- Cal una estratègia consensuada al Mediterrani que posi incidència sobre la prevenció de la contaminació, com la reducció de plàstics d’un sol ús, i que incentivi una bona acció per part del consumidor. Això es podria dur a terme amb iniciatives que afavoreixin la implementació de sistemes de retorn amb envasos de plàstic. És important tenir exemples de ciutats i regions que han aconseguit reduir els nivells de contaminació per a que actuïn com a models i inspiració per a la resta de la regió. Les Illes Balears són un bon laboratori per experimentar en aquest sentit. A més, des de Marilles volem ajudar a que es consolidi com una regió pionera en aquest tema.

P.- Com afecta el turisme a la protecció del Mediterrani?

R.- El turisme o la creixent afluència de turisme a les costes mediterrànies impacta a molts nivells. Per una banda, impacta al consum de recursos com l’aigua, l’energia i la pesca. També augmenta la generació de residus, sobretot plàstics; fa pressió sobre la infraestructura, que ha de dur a terme abocaments d’aigües brutes, i implica l’erosió d’hàbitats vulnerables, com dunes i comunitats vegetals litorals. La regressió de les praderies de posidònia també té un vincle amb la pressió demogràfica, ja sigui per l’abocament d’aigües brutes o per una major incidència de fondejos.

P.- Com es pot tenir cura de l’entorn marí sense renunciar als ingressos que proporciona aquest turisme?

R.- Cal fugir de la falsa dicoto- mia entre conservació del medi natural i prosperitat econòmica perquè sense la primera no tens la segona. Els ingressos econòmics i la prosperitat econòmica a mig i llarg termini depenen d’un medi natural en bon estat. La qualitat de les aigües, de les platges, dels fons submarins, les poblacions de pei- xos i la riquesa biològica marina juga un paper clau en gran part de l’activitat econòmica. Cal fer visible aquesta dependència, adaptar l’activitat econòmica i crear un context que faci competitives les solucions sostenibles enfront les que tenen menys impacte. Un dels projectes que estem encetant és una descipció dels beneficis que el mar I la costa balear aporten a l’economia balear.

P.- Com es gestionen les zones marines protegides?

R.- Balears és una regió pionera del Mediterrani i m’atreviria a dir que també ho és d’Europa pel que fa a les zones marines protegides i reserves de pesca. Té una base fantàstica sobre la qual construir i un potencial enorme. Per millorar l’efectivitat de les zones marines protegides cal una millor vigilància i seguiment, però també implicació dels ciutadans en la seva conservació. Tots, ja siguin pescadors, escoles, ajuntaments, hotels o comerços, tenim un rol. El repte és que les zones marines protegides o reserves marines són un terme abstracte que es fa difícil de comunicar amb la gent. Des de la Fundació Marilles volem fomentar aquest orgull de reserva promovent múltiples activitats que apropin a la gent a la reserva. D’aquesta manera volem contribuir que tots els ciutadans sentin més seva la reserva marina.

P.- Podria explicar els beneficis que la participació ciutadana apor- ta en la conservació del medi marí?

R.- La implicació ciutadana és essencial per assolir una bona conservació del medi marí. No tan sols com a font d’idees i solucions, sinó que implicar la ciutadania en la identificació de solucions i projectes ajuda a la seva acceptació i implementació, fent més viable que funcioni a la pràctica.

P.- Què poden fer totes aquelles persones interessades en col·laborar per reduir l’impacte humà a l’entorn marí?

R.- Els ciutadans poden ajudar de moltes maneres. Com a consumidors, poden ajudar triant productes de baix impacte, evitant les ampolles de plàstic o plàstics d’un sol ús, i demanant a tendes, supermercats i comerços una millor oferta de productes sostenibles. Per exemple, jo cada cop que passo per l’aeroport de Palma demano la instal·lació de fonts públiques. Com a ciutadans implicats, podem participar en activitats de millora del medi marí, com en la neteja de platges, o programes de recerca de ciència ciutadana, com els oferts per observadors del mar. Aquesta és una manera de fer-se sentir davant del sector públic i privat per demanar la implementació de solucions. Necessitem més persones que vul- guin actuar proactivament com a ambaixadors de la mar balear. Crec que la nostra línia de treball per promoure una cultura marina i costanera generarà més oportunitats per a la implicació ciutadana en la conservació del mar.

P.- Quin és l’impacte de la pesca professional sobre l’entorn marí?

R.- La pesca és un dels impactes més evidents sobre el medi, però també cal dir que és un sector que està en perill i cal repensar el model pesquer i de flota a les Balears. Pel que fa als impactes, si es pesca més del compte posem en risc la capacitat de pescar i la sostenibilitat del recurs. La pesca de rossec és la que té un impacte més fort sobre el fons marí i afecta la diversitat d’hàbitats i espècies. A més, genera moltes emissions de carboni. També hem de parlar de la pesca d’arts menors, com el tresmall, que també genera un impacte fort, ja que la part plomada de la xarxa pot causar danys sobre el fons litoral i també pot generar descarts.

P.- I de la pesca recreativa?

R.- La pesca recreativa té un impacte molt important, però malauradament no hi ha prou dades per quantificar-lo. És evident que hi ha un nombre a l’alça de pescadors recreatius i, gràcies als avanços tecnològics aquests cada cop són més eficients amb les captures. A molts ens agrada anar a pescar, és un plaer del qual no en volem prescindir. Tot i així, cal gestionar-lo molt millor. Tenir mes informació és essencial per afavorir una millor gestió.

P.- Quins projectes esteu prepa- rant per aquest any?

R.- Tenim diversos projectes en gestació, però un dels que tenim més avançats i al qual hem donat prioritat és calcular el valor econòmic que els ecosistemes marins i costaners aporten a les Balears. També hem encetat converses amb representants de tots els sectors per dissenyar projectes conjunts per a la millora de les reserves marines i implicar al jovent i al sector turístic en la conservació del medi marí.

P.- Quin futur creu que tendran l’entorn marí i la costa de les Balears?

R.- Crec que tindra un bon futur. Després de moltes conver- ses, crec que hi ha molta receptivi- tat per part de molts sectors per a que l’entorn marí i la costa de les Balears sigui encara més bonica del que ja és. Ara es tracta de trans- formar aquesta energia i bona pre- disposició en accions concretes i finançament per a que no quedin en paraules i es faci realitat.

Fuente "Periódico El mundo/El día de Baleares”

GUARDIÀ DE LA MAR